jueves, 5 de marzo de 2020

Mildón (Cabrales) - Foz de Mildón - Entreh.anu - Tah.adura - Oceñu (Valle Altu de Peñamellera)

15 de Setiembre de 2019

Track: Mildón (Cabrales) - Foz de Mildón - Entreh.anu - Tah.adura - Oceñu (Valle Altu de Peñamellera)



Magar d'unos díes de vacaciones pela Hermida, tornábemos a trepar el finde en Cabrales pa de domingu, entamar la temporada 2019 - 2020 de monte. Esta vegada la intención yera conocer la foz de Mildón, antaño nomada por ser bona opción pal barranquismu y llueu queríemos esplorar una fastera xabaz enforma, que nos llevaría hacia la xerra del Cocón.

Partimos dende riba de Mildón hacia la foz homónima


Como siempre, restolando pela rede, alcuentres información de los collacios de Los de las Claras, dá-yos les gracies polos pateos y poles distintes rutes que ficieron pa conocer meyor fasteres tan pocu andaes de los valles de Peñamellera. Sicasí, anque esta vegada tuve que tirar de mapa y pintar track, ya que nun teníen la ruta que más m'interesaba disponible al cien por cien nel blogue.

Algamamos el calce del ríu Mildón col envís d'esfrutar de la so belleza

Dicir, que pa empobinase a la foz de Mildón, nun hai que salir dende'l pueblu de Mildón, sinon que lo meyor ye xubir hacia Oceñu, aproximádamente un 1km y mediu, onde tendremos bon aparcaderu, pa llueu salir caleyando hacia la mandrecha per pista que nos llevará hacia un senderu colgáu sola foz de Mildón, a la que nun guapu caleyar, diremos averándonos pali, pali y siempre con vistes bien guapes.

Llugares increyibles y pasos percuriosos

El senderu ye claru, siempre a la manzorga'l rigu, faciéndonos un caleyar nel que tán sólo toca esfrutar. Facía tiempu d'una ruta na que patiáremos per una foz tan llarga d'un rigu y esta ye simplemente brutal. La bayura de pozes, tabayones y en xeneral, belleza d'esti llugar, paga la pena, siendo quiciás lo meyor, lo pocu andáu de cada requexu y la sensación de tar nun llugar xabaz y aislláu.

Aportamos al final de la foz na ponte que da pasu hacia la cabaña de la Rondina

Paez mentira que tan cerquino de los pueblos calténguense llugares como esta foz, la que percorreremos como neños, sacando semeyes ensín xacíu, viendo llugares d'ensueñu pa un chapuzón braniegu. Fízosenos hasta curtia, pero tolo bono acábase y aportamos a una ponte, onde tocará bregar pa dar accesu hacia la cabaña de la Rondina de Bos.

Seguimos ascendiendo pela riega las Lavanderas per tarrén perpocu camináu

Esti mayáu, qu'en semeyes de reportaxes de 2012 vemos llimpiu y conserváu, alcontrámoslo estráu de felechos y escayos, lo cuál dificulta y muncho, poder averase tanto a la cabaña, como albidrar per onde tenemos el senderu pa continuar la nuesa ruta. Ta claro, que'l desaniciu rural ta desendolcando qu'Asturies en pocos años, puea convertise nun paraísu dafechu matorral, envede natural.

Finamos l'ascensu pa facer travesía hacia'l Práu Bos

A la fín, somos a salir de la Rondina, averándonos a la riega Las Lavanderas pa llueu metenos dafechu nuna ablucante viesca, que tien de llevanos hacia les Cuerres nun pindiu ascensu. Nun hai senderu definíu y tan sólo debemos siguir la intuición y dellos h.itos que diremos alcontrando penriba del mofu y el verdor increyible d'esti fayéu.

Los senderos entamen a perdese al altor de la riega L'Entreh.anu

Magar d'un tramu d'ascensu increyíblemente guapu y pindiu a la manzorga de la riega las Lavanderas, aportamos a un senderu, que vien dende'l colláu les Cuerries y que siguiría hacia Vierru, poro creyemos que tenemos muncho de la nuesa parte. Magar d'un reposín, siguiremos con atención esti senderu col envís d'averanos hasta'l Prau Bos, pero nun sabemos mui bien como acabamos por perder cualesquier rastru de sienda, teniendo que sentanos un ratín a recalcular los nuesos pasos.

Nun albidramos más salida qu'ascendiendo hacia l'Entreh.anu

Tamos en tarrén perxabaz de la baxera de Picos d'Europa y ye bien difícil alcontrar restos de sienda nuna fastera dafechu tomada pela broza. Magar de dar varies vueltes, nun alcontramos otra solución que dexar la nuesa travesía hacia'l mayáu de Tah.adura y xubir hacia l'Entreh.anu onde si conozo bien el camín del Trail de Pastoras de Portudera.

Pasamos más relaxádamente hacia L'Entreh.anu onde dixebramos el grupu

Escayaos, vencíos y cansaos magar de lluchar escontra la vexetación, siguimos pel guapu valle de L'Entreh.anu onde al final d'esti y con vistes al macizu central cola mítica silueta del Urriellu, decidimos que tenemos poques hores de lluz pa tol grupu, asina que dalgunos s'empobinarán hacia Tielvi y otros pocos continuaremos cola xabazada de dar la vuelta a las Cabezas d'Obesón col envís de ganar el camín pente'l colláu la Piedra y Oceñu.

Bordiamos tola xerra'l Cocón hacia Tresvisu hasta garrar el PR qu'empobínase a Oceñu

De primeres, dicir esto paez una bona solución, pero hai que ser conscientes del rodéu que vamos facer a estos cumales calizos de Cabrales y del patéu per carretera hasta l'empalme col camín qu'asciende al colláu la Piedra. Quiciás esta fuera lo más pesáu, ya qu'a partir del colláu la Piedra el PR ye guapu y a la fín, algamamos a conocer, nun curtiu descensu, la mayada Tah.adura a la que queríemos enllazar dende'l prau Bos delles hores enantes.

Perpasamos penriba del mayáu naguáu de Tah.adura y siguimos percorríu alantre

Nun queda otra qu'apretar y anque'l senderu ye perguapu ascendemos apriesa hacia'l colláu Garamedía, pa siguir camín pembaxu'l Cuetu H.aháu, cumal oxetivu del día si llega a dir tou bien y que tendrá que quedar pa otra vegada, empobinándonos hacia las Retuertas primeru y más tarde hacia'l colláu la Galabín.

Continuamos hacia'l mayáu de Carraspión pensando n'ansiada baxada a Oceñu

Dende equí, per camín perconocíu de la ruta a la cabeza Viguera, avanzaremos apriesa hacia'l mayáu Carraspión, per onde les últimes lluces entamen a ganar protagonismu, dándonos si fuera'l final de la ruta, una de les más guapes vistes d'un atapacer qu'enxamás tuviera con un xuegu del borrín col sol, ablucante dafechu.

L'atapecer tórnase l'últimu agasayu na baxada hacia Oceñu

La pena ye que quedábanos por sofrir una pista tarrecible que fadríanos pasar per Trespandíu y H.aces enantes d'aportar a Oceñu asi na absoluta escuridá. Enantes d'Oceñu decidimos baxar corriendo dos miembros del grupu, pa dir buscar a los restantes que nun veníen mui frescos precísamente, sobretou de pies, llueu de tantes hores de patéu.

En resume, ruta llarguísima de complexu caleyar na so primer parte, que conociéndome, oblígame defechu a repetila, p'alcontrar el camín correutu y p'amosaros quiciás una circular de menos hores y menos percorríu pero col mesmu calter xabaz d'esta fastera oriental astur, como ye Cabrales y el Valle Altu de Peñamellera.

Camudando'l Camín pente la borrina del atapecer

2 comentarios:

  1. Muy chulo todo ...Ruta,Reportaje,y fotos Berto
    Me la apunto

    ResponderEliminar